En molts llocs del món, entre els quals Catalunya i Espanya, molta gent va lluitar, i moltes vegades ho va pagar amb la persecució, les represàlies, la tortura, l'exili, la presó i fins i tot la mort, per millorar les condicions de treball dels obrers, els pagesos i altres tipus de treballadors.
Aquells homes i dones que van dedicar anys i amargures per aconseguir un món més just, digne i equilibrat, a penes van poder gaudir de les transformacions laborals que van obtenir amb la seva lluita, però en canvi nosaltres ens hem vist molt beneficiats del treball que van fer els nostres avantpassats.
Ara, amb l’excusa de la crisi, els treballadors estem rebent baixades de sou, retards en pagaments o pujades d’impostos, mentre el govern del PP està a punt d’aprovar una reforma laboral, la qual molt probablement també hagués acordat el PSOE de seguir en el poder, que encara pot rebaixar més els drets laborals, com el d’abaratir bruscament el comiat.
Les últimes vagues que s’han convocat, tant les concretes com les generals, no han tingut un gran èxit de participació, fet que pot haver estat motivat per la poca confiança que hi ha amb els sindicats majoritaris, que no gaudeixen d’una gran credibilitat per part de la població. No és estrany doncs que en els darrers temps hagin aparegut moviments alternatius com el dels Indignats.
Però si no reaccionem aviat, poden arribar altres mesures, com per exemple la d’un augment de l’horari laboral o la de possibles restriccions en el dret de vaga, encara que en aquest cas potser serien positives en alguna circumstància, com per exemple en la dels controladors aeris. Allò que no podem permetre de cap manera és deixar per als nostres fills i néts un món pitjor del que ens han atorgat els nostres pares i avis i, encara que sigui per ells i pel seu record, hauríem d’impedir-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario