El cinema català va ser una autèntic “desert” molts anys, especialment durant els 23 de Jordi Pujol com a president de la Generalitat de Catalunya, quan la cultura en general, i el món del cine en particular, aparentment no van interessar massa als seus successius governs.
Pel contrari, durant els últims temps, el cine català, i moltes vegades en català, està passant per un gran moment, gràcies a directors o directores com Jaume Balagueró, Juan Antonio Bayona, Isabel Coixet, Mar Coll, José Corbacho, Cesc Gay, Isaki Lacuesta, Kike Maïllo, Marc Recha, Jaime Rosales, Albert Serra o Agustí Villaronga, entre d’altres.
Per aquest motiu, sap greu que els darrers lliuraments dels Premis Gaudí (foto) fossin més notícia per la polèmica de la gala que no pas pel brillant període per on està transitant el cinema realitzat a Catalunya.
Jo no vaig tenir l’oportunitat de presenciar la festa dels premis, entre d’altres raons perquè ni m’agraden ni em fan gràcia aquests tipus d’esdeveniments, però pel que he escoltat i he llegit, sembla que la festa va ser força polèmica, vulgar i amb escàs sentit d’humor intel·ligent. També he pogut assabentar-me que hi ha va haver molta ironia sobre les retallades que pateix la cultura per part de la Generalitat.
Des de fa ja molts anys, els artistes catalans, siguin de qualsevol disciplina, semblen estar més pendents de les subvencions que reben de les diferents administracions que no pas de les obres que porten a terme i penso que haurien de cercar altres recursos per no dependre tant de les ajudes públiques.
Estem en un moment en què estan disminuint de forma notable els pressupostos de sectors bàsics com la sanitat i l’educació i no crec que sigui massa agradable, per a un pacient que es troba en llista d’espera per ser intervingut quirúrgicament i per a un alumne que estudia en barracons, observar com unes persones, que aparentment no tenen massa dificultats i que es troben envoltades de glamour, es queixin tan insistentment de les retallades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario