Des de l’estat espanyol, una vegada més, continuen insistint en què l’idioma castellà sigui també llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya, a més a més del català.
Penso que és essencial, necessari i enriquidor que els estudiants catalans aprenguin el castellà i crec que ningú, absolutament ningú, fins i tot a la Catalunya més profunda, pot trobar un adolescent que no conegui l’idioma. Pel contrari, és probable que localitzem nois i noies de l’àrea metropolitana de Barcelona que no dominin prou bé el català.
La immersió lingüística en català ha suposat un gran èxit i no només perquè tots els alumnes de Catalunya aprenguin la llengua materna del país, sinó també per aconseguir la cohesió social necessària, sense situar un “mur” simbòlic entre els fills de famílies catalanoparlants i els de les llars castallanoparlants. Segons la meva opinió, aquest va ser el principal encert dels governs de Jordi Pujol durant els 23 anys en què va ser president de la Generalitat.
Algú em podria dir que també es pot aconseguir la cohesió social mitjançant el castellà. Tanmateix, aquesta llengua és parlada per uns 400 milions de persones arreu del món i fins i tot s’està incrementant de forma notòria en alguns estats nord-americans, com Califòrnia, Florida o Texas, on la immigració procedent de l’Amèrica Llatina és molt important. Mentrestant el català amb prou feines l’arriben a dominar uns 10 milions d’éssers humans, sense oblidar que el seu ús social, malauradament, cada cop és més baix.
Crec que ni el més fervent seguidor del PP o de Ciutadans pot negar que si hi ha un idioma en perill, aquest no és cap altre que el català.
Penso que és essencial, necessari i enriquidor que els estudiants catalans aprenguin el castellà i crec que ningú, absolutament ningú, fins i tot a la Catalunya més profunda, pot trobar un adolescent que no conegui l’idioma. Pel contrari, és probable que localitzem nois i noies de l’àrea metropolitana de Barcelona que no dominin prou bé el català.
La immersió lingüística en català ha suposat un gran èxit i no només perquè tots els alumnes de Catalunya aprenguin la llengua materna del país, sinó també per aconseguir la cohesió social necessària, sense situar un “mur” simbòlic entre els fills de famílies catalanoparlants i els de les llars castallanoparlants. Segons la meva opinió, aquest va ser el principal encert dels governs de Jordi Pujol durant els 23 anys en què va ser president de la Generalitat.
Algú em podria dir que també es pot aconseguir la cohesió social mitjançant el castellà. Tanmateix, aquesta llengua és parlada per uns 400 milions de persones arreu del món i fins i tot s’està incrementant de forma notòria en alguns estats nord-americans, com Califòrnia, Florida o Texas, on la immigració procedent de l’Amèrica Llatina és molt important. Mentrestant el català amb prou feines l’arriben a dominar uns 10 milions d’éssers humans, sense oblidar que el seu ús social, malauradament, cada cop és més baix.
Crec que ni el més fervent seguidor del PP o de Ciutadans pot negar que si hi ha un idioma en perill, aquest no és cap altre que el català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario