Penso que la monarquia, en ple segle XXI, és un sistema obsolet, anacrònic i retrògrad, encara que he de reconèixer que alguns dels estats més avançats i benestants del món, com són els casos de Bèlgica, Dinamarca, Holanda, el Regne Unit, Noruega o Suècia, són monàrquics.
No comprenc com una persona que no ha fet més mèrits que néixer a la família adient, a més de ser el primogènit dels germans i en alguns casos fins i tot el primer descendent masculí, pugui tenir el privilegi de ser el cap d’un estat. És cert que tenen raó algunes persones quan comenten que val més comptar amb un màxim mandatari com el rei Joan Carles, aparentment una persona oberta, que no pas amb un personatge com per exemple José María Aznar, en cas de poder convertir-se en president d’una hipotètica república, però en aquest cas sempre comptes amb l’opció d’elegir-lo o posteriorment fer-lo fora.
Però la raó d'aquest article és perquè el passat dissabte es va conèixer el viatge, al llunyà país africà de Botswana, del monarca espanyol per participar en una cacera d’elefants, de la qual en va resultar ferit, fet que va motivar que fos intervingut quirúrgicament a Madrid. Aquest afer se suma als últims escàndols que han tingut lloc els últims temps a la família reial, com els presumptes casos de corrupció del seu gendre Iñaki Urdangarín o la ferida del seu nét Froilán mentre manipulava, davant del seu pare Jaime de Marichalar, una arma de caça.
La pregunta és la següent: pot el rei Joan Carles, amb el pressupost que l’estat li assigna a la Casa Reial, fer allò que li vingui de gust realitzar en un moment donat ? Segurament en una època de bonança econòmica, el cas no hagués tingut la repercussió actual, però en època de crisi, en un període en què es parla de més de cinc milions d’aturats, de dèficit públic, de probable intervenció del país i d'altres temes gens agradables, no sembla adient que el monarca se’n vagi a la sabana a caçar una espècie que, per cert, es troba en perill d’extinció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario