Fa ja molts anys, quan Tomàs Molina devia portar encara poc temps a TV3, el famós i popular meteoròleg va anunciar dia rere dia, amb un entusiame extraordinari, que a Catalunya es veuria una gran “pluja d’estels”. És curiós perquè, durant els mateixos dies i en una altra edició dels Telenotícies, Alfred Rodríguez Picó no semblava tan convençut del fenomen.
Malgrat que el dia pel qual s’havia anunciat el fet jo em trobava força malament, vaig agafar el cotxe i me’n vaig anar cap a Vallvidrera. La veritat és que si, hi va haver una “pluja d’estels”, però el fenomen va ser poc espectacular i força discontinu. Des de llavors he seguit Molina any rere any i hi ha dues característiques que l’acompanyen permanentment: el risc i el show.
D’una banda, cada vegada que s’apropa una borrasca, una onada de fred o una de calor, Molina ens fa creure pràcticament que caurà un autèntic diluvi, que haurem de construir un iglú a la terrassa o el jardí de casa o bé que haurem de passar la nit dormint dintre de la nevera. Finalment, plou (no sempre), fa fred i calor, però dóna la sensació que allò que ens havia pronosticat el “nostre” meteoròleg havia estat una mica exagerat.
D’altra banda, en Tomàs presenta una cosa tan seriosa com és la predicció del temps com si es tractés d’un programa musical, una tertúlia de futbol o un reality show, que no crec que sigui, penso modestament, la millor manera per indicar a la població catalana si hi haurà borrasca o anticicló. Si estigués en el lloc de Mònica Terribas, encara la màxima dirigent de la cadena catalana, potser li atorgaria un late show per poder exercir sense complexes aquesta presumpta vocació de showman que porta dins.
Malgrat que el dia pel qual s’havia anunciat el fet jo em trobava força malament, vaig agafar el cotxe i me’n vaig anar cap a Vallvidrera. La veritat és que si, hi va haver una “pluja d’estels”, però el fenomen va ser poc espectacular i força discontinu. Des de llavors he seguit Molina any rere any i hi ha dues característiques que l’acompanyen permanentment: el risc i el show.
D’una banda, cada vegada que s’apropa una borrasca, una onada de fred o una de calor, Molina ens fa creure pràcticament que caurà un autèntic diluvi, que haurem de construir un iglú a la terrassa o el jardí de casa o bé que haurem de passar la nit dormint dintre de la nevera. Finalment, plou (no sempre), fa fred i calor, però dóna la sensació que allò que ens havia pronosticat el “nostre” meteoròleg havia estat una mica exagerat.
D’altra banda, en Tomàs presenta una cosa tan seriosa com és la predicció del temps com si es tractés d’un programa musical, una tertúlia de futbol o un reality show, que no crec que sigui, penso modestament, la millor manera per indicar a la població catalana si hi haurà borrasca o anticicló. Si estigués en el lloc de Mònica Terribas, encara la màxima dirigent de la cadena catalana, potser li atorgaria un late show per poder exercir sense complexes aquesta presumpta vocació de showman que porta dins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario