El passat 29 de març es va portar a terme amb èxit, malgrat les noves bretolades dels anomenats anti-sistema, una vaga general contra la reforma laboral aprovada pel Partit Popular.
Tanmateix, penso que els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, necessiten una urgent actualització i, com a exemple, només cal observar els seus respectius presidents, l”etern” Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo (tots dos a la foto), que semblen dos personatges extrets de la llunyana dècada dels 70, encara que això no és, evidentment, massa important.
Allò que si sembla importar és que els sindicats tradicionals es troben molt allunyats dels diferents col·lectius formats pels joves, com n’és una mostra el grup dels indignats, els quals no semblen focalitzar les seves protestes socials pels mateixos indrets que utilitzen les associacions de treballadors.
A més, personalment hi observo dos grans problemes en els sindicats: el primer que té molta força alhora de defensar treballadors del sector públic o l’industrial, cosa que trobo perfecte, però en canvi no sembla tenir massa relleu quant al sector serveis, pel que fa a la part privada, o amb els aturats. El segon és la subvenció que reben de les administracions publiques, doncs algú sempre pot pensar que no tensaran massa la corda per a no perdre uns diners bàsics per al seu finançament.
En resum, és vital una modernització sindical, però, això si, sense arribar als extrems glamourosos de la Iniciativa de Joan Saura i Imma Mayol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario