LA PROBLEMÀTICA D'ORIENT MITJÀ

Com ja va sent habitual arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial i la posterior creació de l’estat hebreu d’Israel, els problemes que viu l’Orient Mitjà tornen a trobar-se de plena actualitat, aquest cop fonamentalment per la confrontació, fins el moment només verbal, entre el país jueu i l’Iran, disputa que a més ha originat un polèmic poema de l’escriptor alemany Günter Grass, guanyador del premi Nobel i amb un passat, reconegut a les seves memòries i del qual ha renegat, proper al moviment nazi d’Adolf Hitler.

La veritat és que gairebé tothom ha tractat l’enfrontament entre musulmans i jueus de manera maniquea, sigui a favor d’un bàndol o d’altre, tot blanc o tot negre, quan personalment penso que es tracta d’una problemàtica on impera el gris.

En contra del poble hebreu es pot dir que el genocidi viscut durant la Segona Guerra Mundial, provocat pel règim de Hitler, no pot suposar un dret a prendre qualsevol decisió o determinació; el fet de no retirar-se dels territoris ocupats el 1967, arran de la Guerra dels Sis Dies (foto), malgrat que una resolució de l’ONU indica el contrari; la decisió de seguir construint habitatges per als colons que es troben en aquests territoris, de fer la vista grossa quan les milícies feixistes libaneses van perpetrar, durant la dècada dels 80, les matances dels camps de refugiats palestins de Sabra i Xatila o de la presència de personatges com Benjamin Netanyahu o Ariel Sharon al capdavant de governs conservadors.

En contra del poble palestí, en particular, i del col·lectiu àrab, en general, es pot comentar la no acceptació de la partició de la zona de Palestina en dos estats, un d’israelià i un altre de palestí, fet que va originar la primera Guerra Àrab – Israeliana; els règims excessivament populistes que van tenir els estats d’Egipte i Síria, durant els decennis dels 50 i 60; l’atac per part de terroristes palestins a la delegació jueva a la vila olímpica de Munic, durant els jocs olímpics portats a terme a la capital bavaresa l’any 1972, o el dubitatiu comportament del líder palestí Iàsser Arafat en les cimeres celebrades a Oslo als anys 90, en un període en què el primer ministre d’Israel era el possibilista Isaac Rabin, assassinat poc després per un extremista jueu.