SANT JORDI

Quan era petit i adolescent, la diada popular de Sant Jordi, a part de ser la tradicional festa del llibre i de la rosa, era una jornada lúdica i festiva que a més, en una època en què encara era vigent el franquisme o es vivia la transició, suposava una reivindicació dels drets de Catalunya com a nació.

És evident que el caràcter popular, lúdic i festiu continua vigent en la jornada de Sant Jordi, i és normal que les grans reivindicacions nacionals hagin disminuït, doncs aquestes tenen un marc més adequat durant la Diada Nacional de l’Onze de Setembre. Tanmateix, allò que no m’agrada gens dels actuals dies de Sant Jordi és aquesta espècie de competició que s’ha creat per dictaminar quin escriptor o escriptora és capaç de vendre més llibres.

Però encara pitjor que aquest fictici torneig entre autors, és la presència massiva dels anomenats mediàtics. Aquests “escriptors” acostumen a ser famosos televisius, i Andreu Buenafuente n’és un exemple molt clar, que aprofiten la seva fama per treure un llibre any rere any, o gairebé. Sincerament, a mi m’agradava més la jornada de Sant Jordi d’altres èpoques ja bastant remotes.