ELS ERRORS DE L’INDEPENDENTISME

Una vegada, Clara Ponsatí, l’exconsellera d’Educació exiliada a Escòcia, va comentar que el govern català presidit per Carles Puigdemont (foto) havia actuat de farol durant els mesos previs a la declaració unilateral d’independència (DUI), el 27 d’octubre de 2017, i crec que no li manca raó. 

Malgrat que l’independentisme no comptava amb cap suport internacional, i després de rebutjar convocar noves eleccions, cosa que en principi, després de la mediació del lehendakari basc Íñigo Urkullu, estava disposat a fer Puigdemont, aquest finalment va decidir proclamar una DUI que, en realitat, mai es va fer efectiva.

Després de la declaració, ni es va despenjar la bandera espanyola de la seu de la Generalitat ni tampoc es va publicar al Diari Oficial de la institució, però no es van poder evitar els arbitraris, i personalment considero que injustos, empresonaments de polítics i activistes sobiranistes, com els del vicepresident Oriol Jonqueres o la presidenta del parlament Carme Forcadell, o l’exili del mateix Puigdemont i altres membres del govern.

Tanmateix, mentre bona part dels grups independentistes, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) o part del Partit Demòcrata de Catalunya (PDCat), han optat més tard pel pragmatisme i volen seguir avançant pel camí de la legalitat vigent per aconseguir un referèndum acordat amb l’estat espanyol, una missió complicadíssima, altres veus, com les de Puigdemont o l’actual president Quim Torra parlen de fer efectiva la República o continuen apostant per la unilateralitat. 

Penso que l’actitud dels polítics que insisteixen en fer realitat una República que mai ha estat vigent s’equivoquen greument, i ho dic jo, un independentista de tota la vida, perquè es tracta d’enganyar un poble ja de per sí força desil·lusionat arran d’observar que hi ha gent, crec que innocent, que porta més d’un any en presó preventiva, altres persones a molts quilòmetres de casa seva o com el sobiranisme es troba profundament desunit i fragmentat.

Per mi només hi ha dues opcions: la primera, molt difícil, per no dir gairebé impossible, pactar un referèndum legal amb el govern espanyol de torn, i la segona, de conseqüències que podrien ser molt greus i dramàtiques, doncs podrien provocar més empresonaments i exilis, realitzar una DUI clara i persistent i esperar que, amb el pas del temps, hi tinguin lloc alguns reconeixements internacionals. Totes les altres mesures només signifiquen marejar la perdiu, enganyar la gent o, com feia l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), actuar amb una gran ambigüitat.