QUÈ LI PASSA A ALBERT RIVERA ?

Malgrat trobar-se als antípodes ideològics personals, no vull restar mèrits a la carrera política d’Albert Rivera, president del partit polític Ciutadans (C’s), tot i que s’hauria de reconèixer que, per arribar a l’elit, ha tingut importants suports per part de la premsa madrilenya, cadenes de televisió privades de l’estat espanyol o algunes empreses i entitats bancàries, sense oblidar la tasca realitzada per part dels intel·lectuals fundadors de l’associació.

No obstant, no entenc aquest tarannà tan dur i irritable de Rivera, aquest aparent odi cap als polítics independentistes, doncs es pot entendre, evidentment, una crítica o una denúncia cap a postulats amb els quals no s’està d’acord, però no aquesta ràbia que el líder de C’s sembla tenir cap a tot el que tingui a veure amb el sobiranisme i els seus principals dirigents, molts d’ells actualment a la presó o l’exili.

El moment més evident d’aquesta terrible animadversió va tenir lloc durant la passada campanya electoral d’Andalusia, quan el polític barceloní va fer circular un autobús amb les imatges de Carles Puigdemont i Oriol Junqueres, els anteriors president i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el primer en l’exili de Waterloo i el segon al centre penitenciari de Lledoners, on es demanava que no fossin indultats pel govern espanyol de Pedro Sánchez, quan ni tan sols s’ha celebrat el judici i no sabem encara si Junqueres i els altres polítics i activistes catalans empresonats seran o no condemnats. 

Recordo ara la figura del recentment desaparegut Josep Lluís Núñez. Sembla que el que va ser durant 22 anys president del FC Barcelona al seu dia va voler entrar en els cercles més pròxims a l’elit empresarial catalana i en el sector de la seva burgesia, sense aconseguir-ho. La resposta del constructor, lluny del ressentiment, l’odi o la ràbia, va ser la de presidir una entitat que normalment sempre havia estat en mans d’aquella burgesia, molt propera a l’antiga Convergència i del que va ser durant 23 anys president de la Generalitat Jordi Pujol.

La sensació, i evidentment puc estar molt equivocat en aquest pensament purament personal, és que Rivera va voler formar part de l’elit política catalanista i que, després de no poder-ho portar a la pràctica, es va passar el bàndol contrari, des del qual ha estat un dels seus principals detractors i fustigadors.