Quan observo l’expresident popular de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i només és una apreciació, m’imagino un excombatent de la Guerra Civil Espanyola, evidentment del bàndol nacional, o un exalt funcionari franquista, d’aquella època del “vuelva usted mañana”.
Carlos Fabra, que fa uns dies va deixar de ser el president del PP a la demarcació de la seva província, porta ja uns anys involucrat en causes judicials i sembla ser que el jutge que porta el seu cas no pot realitzar, per presumptes pressions externes, la seva feina de la millor forma possible. Fabra també va ser qui va decidir la construcció de l’aeroport de Castelló, el mateix que no compta ni amb avions ni tampoc amb passatgers, i en el qual un dia, acompanyat dels seus néts, els hi va dir: “¿ Os gusta el aeropuerto del abuelo ?”.
Per tant, ja coneixíem bastant bé el senyor Fabra, però no la seva filla Andrea, que es va fer famosa de la nit al dia durant la sessió parlamentària en què es va parlar del “cop de destral” de Mariano Rajoy i el qual, increïblement, va ser molt aplaudit pels diputats del PP. En un moment donat, Andrea Fabra va deixar anar un improperi, més pròpi d’un hooligan d’un estadi de futbol que no pas d’un membre dels congrés dels diputats, que es va interpretar que anava dirigit als aturats, encara que ella va dir que es referia als representants del PSOE.
Desconec si la frase d’Andrea Fabra va anar dirigida als aturats, al PSOE o a una altre col·lectiu, però és evident que una diputada no pot tenir aquest comportament. Qualsevol país seriós hagués cessat, o almenys expedientat, un membre que hagués actuat d’aquesta manera, però pel contrari, va ser aplaudida i ovacionada en l’últim congrés del PP celebrat precisament a Castelló. Afortunadament, el president del Parlament, Jesús Posada, almenys la va amonestar en una sessió portada a terme la setmana passada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario