ORGULL GAI

Fa uns dies es va celebrar a Barcelona, una de les ciutats predilectes del moviment homosexual, el dia de l’Orgull Gai, amb la seva tradicional desfilada, que aquest any es va veure sorpresa per la pluja.

Sempre vaig admirar, malgrat la meva condició d’heterosexual, aquells gais dels anys 70 que van patir multitud de burles, humiliacions, vexacions i fins i tot penalitzacions i els quals van lluitar, durant el final del franquisme i l’etapa de la transició, pels seus drets civils. Un exemple clar de persona compromesa i combativa en va ser Jordi Petit.

Tanmateix, els darrers anys, sobretot durant els governs socialistes de Joan Clos i Jordi Hereu, que probablement hi van observar molt de glamour en el corrent gai, les diferents iniciatives dels col·lectius homosexuals a la Ciutat Comtal han arribat a cansar una mica, amb l’obertura de botigues, bars, restaurants i un hotel específics; la celebració de jocs olímpics o fins i tot la denominació d’una part de Barcelona com a Gaiexample, a la zona baixa de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, menys o menys a la delimitació dels carrers de Consell de Cent i Diputació. 

Particularment em sembla bastant sectària la construcció de bars, restaurants o hotels especials per al col·lectiu, encara que sempre podran argumentar que els heterosexuals hi són benvinguts, fet del qual hi tinc força dubtes. Pel que respecta als jocs, la seva realització fa pensar com si els gais no tinguessin dret a participar a les olimpíades ordinàries, tenint en compte, per exemple, que el saltador Greg Louganis, de condició homosexual, va ser un important campió olímpic.

Jo que em considero un amant de la discreció, tampoc entenc que per celebrar el dia de l’Orgull Gai, diversos personatges s’hagin de disfressar, i fins i tot mostrar-se nus, i en definitiva donar la nota i cridar l’atenció a dalt d’un carruatge. Tinc la sensació que molts homosexuals, més seriosos i austers, no deuen simpatitzar massa per aquesta sèrie d’actes, els quals considero notablement horteres i kitsch.