No sóc d’aquestes persones que pensi que la
transició espanyola del franquisme a la democràcia va ser un bassa d’oli i una
etapa senzilla i ideal, doncs, per exemple, els “grisos”, nom amb el qual es
qualificava la terrible i temible policia nacional de l’època per la seva
indumentària, van seguir reprimint diferents manifestacions al llarg del
territori de l’estat espanyol.
Malgrat tot, llavors hi va haver un esperit
que potser només s’ha repetit en una ocasió fins els nostres dies, concretament
als Jocs Olímpics de Barcelona que ara compleixen 20 anys. En aquella llunyana
època, durant el segon lustre dels 70, van coincidir personatges com Adolfo
Suárez, un home de centre amb passat franquista; Manuel Fraga, un polític que
va col·laborar abastament amb la dictadura de Francisco Franco; el socialista
Felipe González, que va haver de treballar clandestinament al sud de França; el
comunista Santiago Carrillo, molts anys exiliat del país; el nacionalista
català Jordi Pujol, que va patir la presó durant la dictadura, o el
nacionalista basc Carlos Garaikoetxea. Com es pot comprovar, homes que representaven
ideologies que semblaven escassament conciliables.
Doncs per impossible que sembli, aquella gent
va ser capaç de posar-se d’acord. Com ha succeït en alguns tractats de la
història de la humanitat, totes les parts van haver de cedir i a renunciar a
part dels seus ideals, com per exemple Suárez a un estat més centralitzat,
Fraga a una continuïtat, potser més light, del franquisme, González i Carrillo
a una república de tipus federal i Pujol i Garaikoetxea a un major autogovern
de les seves respectives nacions, Catalunya i el País Basc.
Actualment Espanya es troba en un període
caòtic. A la crisi econòmica que ens envaeix des de fa ja quatre anys, amb les
seves repercussions en l’atur, la pobresa, els desnonaments d’habitatges, el
deute públic o la ja famosa prima de risc, s’hi han de sumar aspectes com la
corrupció, la construcció d'obres públiques inútils o la intolerància existent
cap als nacionalismes i fets diferencials perifèrics.
No seria ara el moment que es reunissin homes
com Mariano Rajoy, Alfredo Pérez Rubalcaba, Cayo Lara, Artur Mas i Íñigo
Urqullu i intentessin arreglar una mica el país, seguint aquell ja gairebé
oblidat esperit de la transició ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario