ES PODEN CONSIDERAR PRESOS POLÍTICS ?

He de reconèixer que quan els nou polítics i activistes catalans van entrar a la presó, en un principi en centres penitenciaris madrilenys, tenia dubtes en el fet de si es podien considerar o no presos polítics, però ara n’estic pràcticament segur que poden tenir aquesta condició.

Una vegada, l’exministre de Justícia, el popular Rafael Catalá, qui un dia, juntament amb els titulars d’Interior i Educació i Cultura, respectivament Juan Ignacio Zoido i Íñigo Méndez de Vigo, entonava amb emoció l’himne legionari “El novio de la muerte”, va comentar que ningú a Espanya estava empresonat per tenir una ideologia independentista, fet en el qual tenia part de raó perquè, de ser així, uns dos milions de catalans es trobarien tancats en centres penitenciaris, però aquest argument no treu que Oriol Jonqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez no siguin presos polítics.

Espanya, en ocasions, sembla un país en què delinquir surti gairebé gratuït, i, per posar només dos exemples (en podrien ser bastants més), observem, d’una banda, com expolítics amb gravíssimes acusacions de corrupció, com Jordi Pujol o Francisco Camps, respectivament expresidents de les Generalitat catalana i valenciana, es troben lliures, mentre Rodrigo Rato, exministre d’Economia amb José María Aznar i anterior màxim dirigent del Fons Monetari Internacional i Bankia, entitat amb la qual va protagonitzar nombrosos escàndols, va trigar un munt d’anys en ser empresonat.

D’altra banda, tenim el cas de la Manada, i no es tracta de l’únic d’aquesta mena, en què cinc joves, entre ells un guàrdia civil i un militar, van violar una jove durant les festes de Sant Fermí a Pamplona i els jutges van dictaminar que, com la víctima no havia oposat prou resistència, només es tractava d’abús. Poc més tard, al no ser la sentència encara ferma, van sortir en llibertat provisional perquè, segons l’opinió dels togats, no existia risc de fuga, malgrat que un d’ells va intentar renovar-se el passaport, ni tampoc de reincidència, a pesar de comptar tots amb un historial delinquiu força important.

Mentrestant, 11 persones sense antecedents penals i de caràcter pacífic es troben des de fa més d’un any sota presó preventiva arran d’una instrucció aparentment surrealista del jutge Pablo Llarena (foto), en què per exemple se’ls acusa de rebel·lió, delicte que comporta violència i, tots sabem, que aquesta només la van exercir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum de l’U d’Octubre de 2017.