JOSÉ MONTILLA

No em va agradar la manera en què José Montilla es va proclamar com a candidat socialista a la Generalitat de Catalunya, doncs aleshores vaig pensar que no s’havia estat massa elegant amb el llavors president català Pasqual Maragall, ni tampoc ha estat mai un del polítics catalans que més he admirat, sense oblidar que no vaig entendre com, després d’ostentar el càrrec institucional més important del país, va optar per convertir-se en senador espanyol, però els últims anys, el veterà mandatari socialista ha demostrat una gran i admirable dignitat.

Montilla, amb el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya, va ser investit president de la Generalitat l’any 2006, donant inici al segon tripartit i deixant novament fora del govern el convergent Artur Mas, que per segon cop consecutiu havia guanyat les eleccions, aquella vegada tant en vots com en escons. El polític de la localitat andalusa d’Iznájar va haver d’afrontar la gravíssima crisi econòmica que es va iniciar l’any 2008 i també la polèmica retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, per la qual cosa no va ser gens estrany que perdés clarament els comicis de l’any 2010 davant el mateix Mas.

Malgrat que sempre ha deixat clar que es troba molt allunyat de l’independentisme i que va fer tot el possible perquè Carles Puigdemont no declarés el 27 d’octubre de 2017 la pseudo-declaració unilateral d’independència, el també exalcalde de Cornellà de Llobregat i expresident de la Diputació de Barcelona va negar-se a comparèixer a la sessió del Senat que va imposar l’article 155 a Catalunya, per la qual cosa va ser sancionat; ha visitat alguns dels reclusos independentistes al centre penitenciari de Lledoners i, juntament amb els igualment anteriors presidents Jordi Pujol, Maragall i Mas, ha demanat la fi de la presó preventiva de tots els activistes i polítics empresonats.

Potser n’hauria d’extreure alguna lliçó Miquel Iceta, l’actual secretari general del Partit dels Socialistes de Catalunya.