ESPAÑA GLOBAL

Ara fa uns dies, l’entitat España Global, depenent del ministeri d’Assumptes Exteriors, va emetre un espot en què s’explicaven les bondats i meravelles de la democràcia espanyola davant el que increïblement és considera que són les fake news de l’independentisme català (les imatges tothom les ha vist). És evident que quan es vol mostrar al món que Espanya es tracta d’un país on les llibertats i els drets fonamentals es respecten perfectament, és que no s’està massa còmode en les circumstàncies actuals per les quals transcorre l’estat.

Gràcies a un magnífic article de l’historiador Joan B. Culla escrit al diari Ara, vaig descobrir que la màxima responsable d’España Global, Irene Lozano (foto), la mateixa que ha comparat el referèndum de l’U d’Octubre amb una violació, va treballar en els mitjans conservadors i dretans el Mundo i ABC i que va formar part del partit UPyD de Rosa Díez, de clares connotacions espanyolistes. Després de l’ensorrament de l’associació, molt perjudicada per l’aparició de Ciutadans, en lloc d’afiliar-se a aquest partit, va decidir fer-ho al PSOE.

Amb aquest currículum, i estant sota les ordres de Josep Borrell, un dels dirigents socialistes espanyols amb un historial més jacobí, no és estrany, doncs, que s’hagi confeccionat un vídeo d’aquestes característiques, en el qual hi surten, per exemple, el cuiner Ángel Andrés, que viu als Estats Units i té la nacionalitat nord-americana; la banquera Ana Botín, que no crec que estigui massa a prop de la ideologia socialista; la cineasta Isabel Coixet, de qui no acabo d’entendre aquest aparent odi en tot el que tingui a veure amb el procés sobiranista, o el periodista Iñaki Gabilondo, que, per cert, havia protagonitzat altres gravacions que criticaven el govern del PP per no dialogar amb el polítics independentistes.

És evident que Espanya és un país democràtic, però també ho és que té enormes carències en aquest sentit, com per exemple, no haver mai trencat totalment amb el Franquisme, tenir grans mancances pel que fa a la llibertat d’expressió, perseguir rapers i titellaires per delictes d’odi cap a col·lectius que no es troben discriminats o tenir tancats de forma preventiva a la presó nou polítics i activistes catalans acusats de rebel·lió, quan mai van usar la violència en les seves reivindicacions.