Hi va haver una època en què els
intel·lectuals i artistes espanyols van portar la iniciativa en la lluita per
factors com la democràcia, la llibertat d’expressió o la defensa dels drets
fonamentals i podríem exemplificar-ho, de manera molt especial, durant la
dictadura franquista, però també en el període de la Guerra de l’Iraq.
Tanmateix, els últims anys sembla que una
gran part de la intel·lectualitat espanyola, així com el món artístic de
l’estat, ha anat a dormir una llarga i intensa migdiada, probablement perquè
molts dels seus representants viuen gràcies a les subvencions que els hi atorga
generosament el govern espanyol, sobretot quan exerceix el poder el PSOE, però
igualment el PP.
Em sembla lamentable que gairebé cap membre
dels mons de l’editorial, música, teatre o cinema espanyols hagi mostrat la
seva animadversió perquè nou persones pacífiques i sense antecedents penals
portin més d’un any en presó preventiva, per tant, sense haver estat encara
jutjades ni existir cap sentència judicial en contra de les seves accions.
Tanmateix, algú podria pensar que els presos
i preses independentistes es van extralimitar en les seves funcions i que van
trepitjar algunes línies vermelles, tot i que, la llarga presó preventiva seria igualment una
exageració, però tampoc he observat cap tipus de protesta quan les víctimes han
estat modestos rapers, inofensius youtubers o uns humils titellaires.
A la foto, Andreu Buenafuente i Sílvia Abril,
presentadors dels darrers premis Goya del cinema espanyol a Sevilla, acte en
què cap dels assistents va expressar cap tipus de suport als presos i preses
independentistes catalans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario