LES CONTINUADES MUTACIONS DE CONVERGÈNCIA

Ara fa uns dies, es va presentar la nova associació política de la Crida Nacional per la República (CNR), liderada per l’expresident de la Generalitat de Catalunya exiliat a Bèlgica, Carles Puigdemont, l’actual màxim mandatari català Quim Torra i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, l’ara empresonat Jordi Sánchez.

Encara que els homes i dones que han col·laborat en l’aparició d’aquest nou corrent polític apostin per un pas més enllà en el que ells opinen que suposa la construcció de la República, sincerament penso que és una mutació més de la vella Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), després de les experimentades amb el Partit Demòcrata de Catalunya (PdCat) i Junts per Catalunya (JCat). 

CDC va governar Catalunya, sempre sota el lideratge de Jordi Pujol, des de l’any 1980 fins a l’any 2003, i fins it tot va guanyar totes les eleccions fins a l’any 2012, encara que el successor i hereu de Pujol, Artur Mas, va haver de romandre a l’oposició durant els tripartits d’esquerres encapçalats per Pasqual Maragall i José Montilla.

Tanmateix, dos factors van provocar la desaparició del partit de centre-dreta creat durant la dècada dels 70 del passat segle XX: d’una banda, arran de la confessió de Pujol, que comptava amb una important suma de diners al Principat d’Andorra, escàndol que es va anar engrandint amb el pas del temps, i, d’altra banda, els problemes judicials originats per la trama de corrupció del 3%.

Quan ja s’havia fundat el PdCat, aleshores dirigit per Marta Pascal, Mas, que s’havia convertit en una mena d’heroi arran de la celebració del referèndum del 9 de novembre de 2014, que el va acabar inhabilitant, va convèncer el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, per anar junts als comicis autoproclamats com a plebiscitaris de l’any 2015, en una plataforma anomenada Junt pel Sí (JSí), però, ironies del destí, Mas va haver de fer un pas al costat pel veto de la Candidatura Unificada Popular (CUP), que finalment va envestir Carles Puigdemont com a nou president.

Amb Puigdemont exiliat i Junqueres empresonat, i en un període en què les enquestes assenyalaven ERC com a clara triomfadora del sector independentista per a les eleccions de l’any 2018, les imposades pel 155, l’expresident va fundar l’associació Junts per Catalunya i aquesta va ser capaç de superar els republicans en la votació, per la qual cosa, els exconvergents van poder tornar a situar un dels seus a la presidència de la Generalitat, en aquest cas Torra, després de les impossibilitats de proclamar el mateix Puigdemont i els empresonats Sánchez i Jordi Turull.  

Ara, quan les enquestes donen favorita ERC per aconseguir el triomf en les pròximes municipals, i més concretament a la ciutat de Barcelona, amb la candidatura de l’exsocialista Ernest Maragall, els que jo considero convergents de tota la vida es treuen del barret la CNR, que, encara que no es presenti amb aquestes sigles,  intentarà donar la sorpresa tant a les municipals com a les europees. Ho aconseguiran un altre cop ?

A la foto, Puigdemont i Torra.