Fa uns dies, Juan Guaidó, president de
l’Assemblea Nacional de Veneçuela, va passar a la posteritat per
auto-proclamar-se president de l’estat sud-americà envers el titular Nicolás
Maduro (foto), sent immediatament reconegut pels Estats Units, el Canadà,
l’Argentina o el Brasil i, una setmana més tard, per alguns membre de la Unió Europea, entre ells Espanya.
No considero que els governs d’Hugo Chávez i
Nicolás Maduro a Veneçuela, com tampoc els de Fidel i Raúl Castro a Cuba,
siguin, ni molt menys, els millors sistemes polítics que hagin hagut al món,
però no suporto aquestes afirmacions que parlen de pobresa, corrupció o manca
de drets humans en aquests estats i, en canvi, s’obviïn el mateixos fets en
altre països de latituds similars.
Aquests que afirmen els problemes que té la
Veneçuela de Maduro, són conscients dels que existeixen en altres estats de
l’Amèrica Llatina, alguns gravíssims, com Argentina, el Brasil, Colòmbia,
Guatemala, Hondures, Mèxic o el Salvador ? Com és que Guaidó no és per a Albert
Rivera, líder de Ciutadans, un colpista com afirma dels líders independentistes
catalans ? Com és possible que Veneçuela sigui un assumpte important per a la
Unió Europea i Catalunya una problemàtica interna de l’estat espanyol ? Per què
no es reconeix, encara que sigui una vegada, els avenços en matèries com la
sanitat o l’educació en països com Cuba, Veneçuela o la Bolívia d'Evo Morales ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario