ISABEL COIXET

Tot i que només una de la pel·lícules que ha dirigit la directora catalana m’ha agradat força, “Coses que mai et vaig dir”, la primera que va realitzar en llengua anglesa, reconec que Isabel coixet ha estat una de les grans figures del cinema espanyol de les últimes dues dècades, encara que personalment penso que de vegades ha fet servir massa exageradament i potser de forma tramposa algunes emocions, com en els films “La teva vida sense mi”, “La vida secreta de les paraules” o “Elegy”.

La cineasta barcelonina, segons s’ha després d’algunes declaracions pròpies o per part de les seves amistats, com les del periodista Ramón de España, per la seva clara i contundent oposició al procés sobiranista, ha estat increpada i assetjada quan ha sortit a passejar pels carrers del seu barri, concretament a Gràcia, situació que, evidentment, mereix una condemna perquè no respecta la llibertat d’expressió i pensament.

Tanmateix, no entenc aquest aparent odi, o profunda animadversió, de Coixet, algunes de les pel·lícules de la qual han estat produïdes per Televisió de Catalunya, per tot el que tingui a veure amb l’escena independentista catalana, amb signatures contra algunes de les seves iniciatives, crítiques als llaços grocs i discursos reivindicatius dels premis Gaudí de l’any 2018, quan va ser nominada pel film “La llibreria”, o la seva participació al controvertit vídeo d’España Global.